Nit de Castanyada

A la cultura popular catalana, hi ha un gran nombre de llegendes sobre el personatge de la bruixa, moltes d'elles comunes amb altres pobles d'Europa. En l'imaginari popular, la bruixa és una dona que, per mitjà d'un pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobrenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malèfiques. Durant l'Edat Mitjana, el poder eclesiàstic va alimentar aquestes creences entre la població, utilitzant les bruixes com a cap de turc de totes les calamitats, o per marginar, empresonar i fins i tot executar les persones, sobretot dones, que no encaixaven en l'ordre social establert. Avui en dia, les creences sobre bruixes han perdut protagonisme entre la població en general, i molta gent sol veure la bruixa com un personatge popular entranyable, que sol aparèixer en els contes infantils.




Si les bruixes han estat populars a la cultura catalana, per què ara ho han deixat de ser? Per què hi ha més o per què n’hi ha menys?

I si és el cas de que ni han més, podríem suposar que moltes de les dones catalanes són bruixes?

Qui diu què jo no ho sóc?

On estarà la meva marca del dimoni?

Qui diu que no puc volar?

Si un cop ho vaig fer, qui diu que ara no podria?




Bruixa de nit. Bruixa de dia. Bruixa nocturna. Bruixa diürna.

Barret negre puntegut. Lluna fosforescent tan blancament rodona que il•lumina totes les nits.






Res és el que t’esperes.